Ves al contingut principal

Entrades

UN ARTISTA HACE VISIBLE A UN ANARQUISTA

UN ARTISTA, GONZALO ELVIRA, HACE VISIBLE A UN ANARQUISTA, SIMON RADOWITZKY, Y ASÍ SE CUMPLE AL MENOS UNO DE LOS OBJETIVOS DEL ARTE, DE UNA EXPOSICIÓN.

Paso previo: la Virreina vuelve a dar una lección de agilidad en la programación de un centro público de la ciudad de Barcelona. Presenta una exposición de nivel estratosférico, la de Paula Rego, titulada “Léxico familiar” al lado de la exposición que quiero comentar en estas líneas. Además, en la Virreina hay actividades que van más allá de las exposiciones, que interrogan a los individuos y, por tanto, a la ciudad. El artífice de todo eso es Valentín Roma y su equipo, y su agilidad, su capacidad de trabajo y, sobre todo, su inteligencia en la programación están dejando en ridículo a equipamientos mucho más… mucho más lo que cada uno quiero poner ahí, aunque parece que, en realidad, son mucho menos que la Virreina a pesar de… que cada uno ponga aquí también lo que considere oportuno. Por cierto, sobre la exposición de Paula Rego recomie…
Entrades recents

MANIFEST DE MI SOL PER LA INDEPENDÈNCIA

1. Jo vull la independència a pesar del govern de la Generalitat i no gràcies a ell.
2.Jo vull la independència a pesar dels estratagemes de CiU (ara PdeCAT) i dels silencis d’Esquerra (i de Llach i de Romeva i de tants d’altres).
3.Jo vull la independència gràcies a les polítiques injustes, en contra dels més desfavorits, dels successius governs d’Espanya.
4.Jo vull la independència gràcies a les polítiques catalanofòbiques que han practicat els dirigents del PSOE i del PP des dels governs estatal, autonòmic i municipal.
5.Jo vull la independència a pesar d’aquells que, des d'una suposada esquerra, diuen que s’ha de solucionar l’encaix de Catalunya en l’estat espanyol, però no han fet res per a posar-ho en pràctica.
6.Jo vull la independència gràcies a tots aquells espanyols, alguns amics meus, que van callar com a morts quan Espanya (el Parlamento i el Tribunal Constitucional) van anihilar un Estatut legal i legítim, ells que tant parlen ara de la llei.
7.Jo vull la independència grà…

SE'N DIU DEMOCRÀCIA. UN SÍ PER LA INDEPENDÈNCIA

Jo no vull ser espanyol. Podria donar moltes raons i explicar que la cosa no va de sentiments o de sensacions, va de conviccions, d’arguments polítics, històrics i, sobretot, culturals. Però no cal que ho faci, a hores d'ara això només serviria perquè els qui no volen ser espanyols se sentissin més o menys representats per les meves paraules i els qui volen continuar sent-ho poguessin esgrimir raonaments que rebatessin els meus. És la lògica del debat intel·ligent: tenir opinions i defensar-les amb arguments que respectin els dels contraris, i viceversa. No, ara ja no ens cal donar raons; estem en una fase en què tots ens hem de posicionar. Ara, toca exercir un dret fonamental: escollirla Catalunya que volem.

Aquesta és la qüestió: se’n diu democràcia. Jo no vull ser mai més espanyol i, en paral·lel, vull un canvi rotund de la societat que ha de venir; per tant, votaré UN SÍ ROTUND L’1 D’OCTUBRE PER A UNA NOVA REPÚBLICA CATALANA (encara que alguns dels qui ens han de guiar cap a en…

ELOGI BOLXEVIC DE LA PERIFÈRIA. A PROPÒSIT D’"EL ENFERMERO DE LENIN"

Valentín Roma ha escrit una novel.la que no sé si és novel.la o assaig; igual com escriu assaigs (com el seu anterior llibre, Rostros) que no sé si era —és— assaig o novel.la; igual com quan defensa que el comissari d’una exposició no ha de voler ser “autor”, però conec poques exposicions tan autorals com les que ell ha organitzat; igual com... El meu amic Valentín Roma escriu, fa literatura d’alta volada, i ho fa des d’un territori o des d’uns territoris propicis a la llibertat de gèneres i formes, fora de constrenyiments imposats per la acadèmica i la seva necessitat de marcar dominis. Alguna vegada hem comentat amb ell una hipòtesi, una presumpció: els qui millor interpreten l’art, la visualitat, són aquells que es preocupen per escriure. Només això, que és molt: prendre consciència que, entre la infinitud de llenguatges que ens envolten i ens interpel·len, la literatura ens és necessària per entendre la visualitat.

Però quan, des de l’art, un arriba a l’hegemonia de l’escriptura, j…