Passa al contingut principal

NOU DEGÀ, NOU BUROCRATA I... NOU AUTORITARI?

                                       Pintada a la facultat de Lletres de la UAB. Ben segur que aviat la faran esborrar
                                       perquè les autoritats universitàries volen les facultats asèptiques com un hospital.


Fa poques setmanes que a la facultat de lletres de la UAB tenim nou equip de deganat. El que lidera Joan Carbonell Manils. Una de les seves primeres accions va ser repintar algunes parets de la facultat, pensava que era una herència de la seva predecessora, la qual s’havia entestat a tenir una facultat blanca i polida, com si el coneixement pogués ser asèptic i neutral, tal com vaig denunciar en un altra ocasió.

El nou degà, però, acaba d’enviar al personal de la facultat un missatge, a propòsit dels dies de vaga convocats aquesta setmana pels estudiants en contra de l’aplicació del 3+2, on deixa ben clar que la seva actuació és de la mateixa espècie que tots aquells que arriben als càrrecs de govern de la nostra (nostra?) universitat: el “ordeno y mando”, l’oposició frontal als estudiants, la defensa apassionada de la institució o, més ben dit, d’una manera d’entendre la institució en la qual no hi entren els alumnes ni el personal administratiu i només es fa cas de la casta dels funcionaris. (Ja em perdonareu que faci servir aquest substantiu tan trinxat darrerament.)

En el seu comunicat, el nou degà, després de posar en qüestió (no sé exactament amb quina legitimitat) la decisió de l’assemblea d’estudiants de fer tres dies de vaga aquesta setmana, diu: “Com a responsable del centre procuraré d’assegurar l’accés al centre i m’oposaré a qualsevol actitud que ultrapassi el respecte escrupolós a la integritat de les persones i dels béns materials. Us demano que entre tots mirem d’evitar qualsevol actuació que pugui ser presa com a excusa per a exhibir actituds rebutjables en l’ambient universitari que ens és propi.” Si això fos el programa “Polònia”, la seva caricatura s’afegiria a les de Fernández Díaz o Felip Puig amb la porra a la mà. Ja veig que el nou degà no està d’acord amb mi en què el primer respecte escrupolós a la integritat de les persones es produeix  dialogant amb els alumnes, i acceptant les seves decisions,  no oposant-s’hi amb aquest to “xulesc”.

Quina pena! Un nou càrrec institucional (he vist en el seu currículum que ja n’ha tingut molts!) que envia cartes als seus “col·legues”, per afirmar una autoritat que alguns no li concedim. Amb mi que no compti amb aquesta manera de gestionar la universitat pública. I que no vingui amb aquella cantarella que l’assemblea no representa al conjunt d’estudiants: és clar que no, igual que ell o que el Rector, que s’afavoreixen d’aquest artifici antidemocràtic que en diuen vot ponderat. La seva obligació seria, en moments tan difícils com els actuals per a la universitat i per al coneixement, contribuir a què els alumnes fossin conscients del que s'hi juguen ells i les generacions que vindran, i no aprofitar-se de l’alienació actual de les masses. I dic que seria la seva obligació perquè és degà d’una facultat de lletres, on l’esperit crític hauria de ser el primer axioma i no aquesta retòrica del poder.

Però què es pot esperar d’aquest senyor si acaba el seu missatge amb aquesta consideració: “Per altra banda, encara no es coneixen les conclusions de les comissions creades pel CIC per a l’estudi de les implicacions que pot tenir en el sistema universitari l’aplicació del RD 43/2015 de 3 de febrer; la Universitat Autònoma de Barcelona tampoc no s’ha pronunciat sobre l’eventual nova programació dels estudis. La prudència hauria de ser-nos la pauta fins a tenir propostes o documents en ferm.” Em sembla que el degà de la facultat no deu haver fet mai una vaga o, si en va fer, ha oblidat que les mobilitzacions és molt millor fer-les abans que els fets siguin inamovibles. La veu dels qui protesten s’han de fer escoltar quan ells ho decideixen, no quan a un gestor, un funcionari li semblar oportú. Prudència? Això és veritablement una pauta de conducta? Que la UAB encara no s’ha pronunciat? Deu voler dir que no s’ha pronunciat l’equip de govern del rectorat perquè els alumnes sí que ho han fet.

És clar, pel senyor Carbonell, la UAB només la formen els rectors, degans i personal funcionari, veritat? Però ell no opina. Està esperant que li arribin ordres des de dalt? O té alguna opinió sobre el Pla Bolonya i la seva aplicació actual i la seva retardada aposta pel 3 +2? I posats a fer, i per acabar, té algun pronunciament a fer sobre l’atac que l’equip de govern està fent contra un seguit de persones de la universitat, incloent-hi un professor de la seva facultat? Ja ha signat en favor de la campanya “Prou Repressió a la UAB”? Qui vulgui ho pot fer en aquest enllaç.


En fi, els degans i les deganes passen, però mai no es nota cap finestra oberta. I encara que pintin cada dia, hi ha coses a l’Autònoma i, en concret, a la Facultat de Lletres que fan mala olor.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Bibiana Ballbé com a símptoma. ¿La cultura de la riota?

No conec la Bibiana Ballbé. I no hi tinc res en contra. Vagin per endavant aquests aclariments. Però la prenc a ella com a símptoma d’una mena de síndrome que tal volta s’estigui apoderant en els darrers temps de l’àmbit cultural català en el seu terreny institucional: en podríem dir la cultura de la riota o, potser, la síndrome de la frivolitat. M’explico. Fa pocs dies s’acaba de confirmar que la periodista Bibiana Ballbé col·laborarà en el nou projecte de centre cultural de Santa Mònica, a Barcelona. Ara sabem que només hi col·laborarà, fa uns dies s’havia dit que havia de dirigir el centre, corre el rumor intens que ella ja ho havia anunciat als seus íntims, però que la conselleria es va fer enrere. Diuen que la seva participació en la nova trajectòria de Santa Mònica ha de consistir en “indagar en nous formats que expliquin la cultura de forma innovadora”(sic). Explicar la cultura de forma innovadora? Però és que la cultura s’ha d’explicar, jo pensava que més aviat es transmet

JAVIER MARÍAS, ¿DÓNDE ESTABAS CUANDO TE NECESITÁBAMOS?

El problema español está tocando fondo. Digamos que el proceso soberanista en Cataluña está provocando que todos tengan que pronunciarse. Sí, ahora ya es el momento de tomar posiciones porque los que pensaban que eso del “derecho a decidir” era un ligero tactismo de los partidos políticos están comprobando su error. Si hubiesen vivido en Cataluña se habrían dado cuenta de que, desde el 11 de septiembre de 2011, los partidos políticos están rezagados respecto a la sociedad catalana. Se habrían dado cuenta, no tanto en la Cataluña interior, mayoritariamente catalanista de siempre, sino en el antiguo “cinturón rojo”, dónde yo vivo, en esos feudos tradicionalmente socialistas (por dejación de los viejos “psuqueros”, por cierto), esos en los que gente como el alcalde Antonio Balmón luce un espíritu claramente antidemocrático, de que en los últimos tiempos ha crecido superlativamente el desencanto —o la rabia— hacia las políticas que el Estado español ha desplegado en Cataluña y sobre lo

LA CULTURA A TV3: PITJOR QUE FRIVOLITAT!

“Si la gent vol veure només les coses que  poden entendre, no haurien d'anar al teatre:  haurien d'anar al lavabo.” (Bertolt Brecht) Fa pocs dies, TV3 va dedicar el seu programa La meva a repassar els programes que el canal havia dedicat a temes culturals. I, abans de recordar emissions mítiques de la seva història, com Arsenal o Música per a camaleons , va donar la veu a algunes de les persones que, en els darrers temps, han tocat temes culturals a la pantalla de la televisió catalana. Per començar, el presentador del programa, Roger de Gràcia, entrevistava la periodista Bibiana Ballbè i li preguntava com es defensava quan l’acusaven de frivolitat en la manera que té de presentar la cultura al mitjà televisiu. Voldria reproduir algunes de les frases que la Ballbè diu en aquest moment de l’emissió: “Ho tinc tan clar”, “la resposta és tan fàcil”, ”la millor manera de parlar de cultura és fer-ho de forma entretinguda”, “estem a la tele i les coses han de ser bonique