Joan Brossa (i Joan Miró) al Circ Cric, el 1981. (Fotos: Jesús Atienza) Rescato un article que vaig publicar ja fa uns anys a la revista Zirkolika , en una secció fixa que portava sota el nom "El circ en les arts". En el número anterior de Zirkolika en Cesc Martínez ressenyava l’espectacle Brossalobrossotdebrossat , una creació escènica de Carles Santos en la qual el músic i dramaturg reivindica la figura proteica de Joan Brossa. Potser és bon moment per a reflexionar sobre l’atenció que el poeta català va dedicar al circ. Una atenció que s’emmarca en la idea que el llenguatge circense no viu ―ni ha pogut fer-ho mai ni tan sols podrà intentar-ho en el futur― aïllat de la resta de les expressions culturals, tant de les d’arrels nobles com de les populars. Hi ha persones que els molesta la presència d’aquests personatges cultes, en aquest cas, d’un poeta, que saben mirar el circ amb uns altres ulls i que semb
Dans la sensation. / On prend ce qui vient./ Dans le sentiment./ On intervient. (Antonin Artaud)