Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2017

LA PEDRERA I LES BONES PRÀCTIQUES

La convulsió política ha ocultat problemes quotidians en el món de la cultura. La convulsió política tornarà, per tant, m'apresso a explicar un cas que em resulta inversemblant que es produeixi dins d'una institució con la Fundació Catalunya La Pedrera. Ara hi vaig.

Abans, però, un recordatori d'un altre problema gravíssim que la cultura està arrossegant: la vaga de totes les treballadores i els treballadors de l'empresa Ciut'art, empresa que rep diners de les institucions culturals catalanes i que, al seu torn, malpaga (o explota) els joves que contracta. Aquests joves treballadors fa molts dies que han estat en vaga al MACBA, ho segueixen estant a l'Arxiu Històric i han començat fa pocs dies a la Fundació Joan Miró . És molt preocupant que les institucions públiques no facin res, no es posin al costat d'immediat de situacions d'injustícia preclara com aquestes.

I ara, un altre assumpte lleig. A La Pedrera ara mateix hi ha una exposició dedicada a Joa…

EMMANILLATS! La fera espanyola desbocada

EMMANILLATS!La fera espanyola desbocada
La setmana vinent l’Estat espanyol emmanillarà les institucions catalanes. Per tant, emmanillarà tots els catalans, tant els qui estem per la independència com els qui no. D’entre aquests últims, n’hi haurà que estaran contents, “Vivan las cadenas!”, cridaran eufòrics. Els ignorants no saben que quan es viola la llibertat d’un veí, tu també ets a punt de ser violat. Una altra cosa és que t’agradi.
L’Estat espanyol emmanillarà els catalans més del que ja estàvem, uns i altres, tots. Però la fera està desbocada. I hem de reconèixer que hem tingut pocs recolzaments. D’Europa tampoc no podíem esperar gaire cosa, d’aquesta Europa que assassina per deixadesa o per acció directa la gent que vol venir al continent, aquells que fugen de la guerra i de la misèria i es troben amb l’oprobi més gran, el de l’opulència mesquina i autoritària. Per l’oligarquia europea, els independentistes som un mal similar al dels refugiats, volem trencar la seva hegemonia ma…

¿QUÉ HACER?

¿Qué hacer?
Y ahora, vuelta a empezar. Es evidente que un referéndum castrado por las fuerzas policiacas españolas no legitima una declaración unilateral de independencia. Y muchos de mis amigos iréis por aquí.
Y, sin embargo, yo os pregunto: ¿cual es la otra opción? ¿Realizar una elecciones autonómicas? Es decir, dar un paso atrás y legitimar una legalidad que ha prohibido y ha apaleado a una serie de catalanes que fueron a votar (incluyendo a los que, demócratas ellas y ellos, fueron a votar que no)?
Yo me niego a votar con las reglas de juego de un estado que envió a la policía a coartar con violencia real (las porras salvajemente utilizadas por energúmenos ávidos de sangre; las bolas de goma, los gases...) la simple posibilidad de poner unas papeletas en unas urnas. De un estado que tiene un gobierno repleto de herederos del franquismo y una oposición que ha olvidado hace tantos años lo que es la izquierda por obtener votos al precio que sea para mantener un partido.
No, para mí, …